Què és el punt giratori del torn paral·lel?

El torn és una de les màquines eina més utilitzades als tallers de mecanitzat i és la primera màquina que es va inventar per poder treballar els metalls. Però perquè un torn funcioni de manera adequada ha de disposar de determinades eines i utillatges que permetin produir peces de qualitat.

El torn i les seves operacions

El torn és una màquina que permet el mecanitzat de peces de diferents materials, com metall, fusta o vidre, etc. Entre les operacions de tornejat hi ha el trepatge, el cilindrat, el refrentat i el ranurat, entre d'altres. Cadascun d'aquests processos té unes característiques molt particulars i en tots el mecanitzat es fa per arrencament d'encenalls o residus que permeten donar la forma desitjada a la peça que es treballa.

L'ús d'aquesta màquina és força ampli. Es poden trobar torns a la indústria metal·lúrgica per a la fabricació de peces que després s'enviaran a altres sectors, com l'automobilístic, el manufacturer, l'alimentari, l'aeronàutic i el de les telecomunicacions; però també s'utilitza en treballs artístics.

Els torns es caracteritzen per la seva versatilitat, ja que s'hi poden executar múltiples processos, però també per la seva rapidesa, precisió i eficàcia. Tot depèn del model de màquina que s'utilitzi i que s'hi facin servir les eines adequades. Un d'aquests útils fonamentals per al mecanitzat correcte és el punt del torn.

El punt del torn paral·lel

El punt del torn fa referència a un tipus d'utillatge que s'utilitza en aquestes màquines eina per al mecanitzat de peces de metall i fusta. L'existència d'aquesta peça és fonamental als torns paral·lels, ja que la seva funció és donar forma o tornejar eixos d'una longitud determinada.

El punt del torn està allotjat al fus de la contrapunta del torn. El fus és una mena de cargol llarg i de gran diàmetre que serveix per accionar les premses i les mordasses de la màquina, però també per efectuar els diferents desplaçaments que fa el carro del torn. Sobre el fus s'assenta el plat al qual s'enganxen les peces. Per la seva banda, la contrapunta o capçal mòbil, que generalment es troba a la dreta del torn, llisca al llarg de la bancada de la màquina per perforar forats o servir de punt de suport en els mecanitzats.

La contrapunta del torn

Abans d'analitzar el punt del torn és imprescindible conèixer les parts del cos de la contrapunta d'aquesta màquina eina:

• Fus de la contrapunta: és un element mòbil, cilíndric a l'exterior, però cònic a l'interior, amb un acoblament generalment de tipus Morse. Gràcies a aquest disseny cònic es poden fer acoblaments fàcils i ràpids amb els accessoris que s'allotgen en aquesta part del fus. Aquests accessoris no són altres que els punts del torn (aquí hi ha el punt giratori del torn) i el portabroques. A la part oposada del fus hi ha la femella que en permet l'avanç o el retrocés.
• Cargol de la contrapunta: element fix la funció principal del qual és fer que el fus avanci o retrocedeixi.
• Ancoratge: part que subjecta fixament la contrapunta a la bancada o estructura del torn.
• Base lliscant: es troba a la part inferior de la contrapunta i en contacte amb la bancada de la màquina. Aquesta base, com el seu nom indica, pot lliscar de manera transversal a l'eix del torn; aquest moviment permet descentrar la contrapunta per al mecanitzat de peces amb formes còniques.

Tipus de punt del torn

Els punts del torn solen tenir una mida estàndard que segueix la part cònica acoblada al fus de la contrapunta del torn. A aquesta mida estàndard se li assigna l'anomenat número Morse, que va des del con Morse 1 fins al número 7. El primer correspon a un punt del torn molt petit, mentre que el segon és un con de grans dimensions.

Els punts del torn només s'utilitzen en determinades operacions i situacions. Per exemple, quan, durant el cilindrat, l'eix sobresurt del mandrí de la màquina tres vegades el seu diàmetre; així s'evita la vibració de l'eix de la peça. A més, també s'han d'utilitzar aquests punts quan l'eix sobresurt dotze vegades el seu diàmetre. D'altra banda, per utilitzar els punts del torn cal fer servir broques de centrar, que impedeixen que els punts del torn es facin malbé.

Ara bé, en un torn podem trobar dos tipus de punts:

Punt fix

Aquest, al seu torn, se subdivideix en punt fix d'acer i punt fix de carbur de tungstè: el primer es fabrica en acer d'aliatge i té un angle de 60º en un extrem, i a l'altre s'allotja el con Morse; per la seva banda, el de carbur de tungstè té el cos d'acer, però la punta disposa d'una peça fabricada en carbur de tungstè, rectificada a 60º.

Punt giratori del torn

El punt giratori del torn es distingeix per tenir una part amb rodaments de boles, cònics i axials en què hi ha un eix, a l'extrem del qual hi ha una punta amb un angle de 60º; aquesta punta es fabrica en aliatge d'acer trempat i rectificat per allargar la vida útil d'aquesta peça. A l'altre extrem del punt giratori hi ha el cos Morse.