Funcionament de la rectificadora convencional

La rectificadora convencional és una màquina eina que s'utilitza per al mecanitzat de peces per abrasió. El rectificat es practica sobre peces d'acer, majoritàriament, que s'endureixen mitjançant un procediment tèrmic.

Què és una rectificadora convencional?

En l'àmbit del mecanitzat hi ha tres procediments per treballar les peces: amb arrencament d'encenall, sense arrencament d'encenall i per abrasió. El procés d'abrasió es practica amb una màquina eina anomenada rectificadora i es caracteritza per treballar les peces aportant una gran precisió dimensional, així com menys rugositats.

Per poder rectificar un material s'utilitzen moles, que són discos abrasius robustos. Però quan es fa el rectificat de peces? Generalment s'utilitza com a mètode complementari un cop la peça s'ha treballat en altres màquines com el torn, la fresadora, etcètera. Mitjançant els altres processos de mecanitzat, com el tornejat o el fresatge, s'eliminen grans quantitats de material; el sobrant es pot retirar per processos abrasius per perfeccionar la peça. El rectificat permet, a més, que aquestes peces es puguin tractar amb altres mètodes, com el polit i el lapejat.

Les rectificadores convencionals estan formades per un bastidor al qual va subjecta la mola giratòria, que es compon de grans abrasius molt resistents i durs. La velocitat d'aquestes moles pot arribar a les 30.000 revolucions per minut. Tot depèn del diàmetre de la mola.

Tipus de rectificadores

Cal destacar que hi ha diferents tipus de rectificadores al mercat i que s'utilitzen segons el tipus de peces que s'han de mecanitzar, així com l'ús que se'n faci als tallers:

• Rectificadora de superfícies planes: aquest tipus de rectificadores es pot dividir en dos: tangencials i frontals. Es distingeixen perquè són fàcils d'utilitzar, ja que només estan proveïdes d'un carro que permet els moviments de rotació i translació de la peça.
• Sense centres: per rectificar peces de dimensions petites i de forma cilíndrica. Es poden automatitzar.
• Rectificadora convencional o universal: s'utilitza per al mecanitzat de diàmetres exteriors d'eixos, majoritàriament. Són màquines de gran mida i es caracteritzen perquè el capçal portamoles està proveït d'un variador de velocitat que s'ajusta segons les característiques de la mola i de la peça que s'ha de rectificar.
• Rectificadora cilíndrica: es divideixen en exteriors i interiors.

Com funciona la rectificadora convencional?

La rectificadora universal o convencional té l'avantatge d'oferir una capacitat de treball molt més gran, ja que permet treballar les peces per revolució. Aquestes màquines es caracteritzen per la seva gran mida i robustesa, cosa que permet el mecanitzat de tota mena de peces, gairebé sense importar-ne les dimensions. Així, en una rectificadora convencional es poden treballar peces de mida minúscula que requereixin molta precisió, però també permet el mecanitzat de peces de mides molt més grans.

Aquesta màquina té un carro longitudinal que s'encarrega de proporcionar el moviment de translació a les peces, que giren sobre el seu propi eix, mitjançant l'avanç i el retorn automàtic del mateix carro. El moviment del carro s'aconsegueix gràcies a un mecanisme hidràulic.

Per la seva banda, les moles abrasives tenen un moviment de rotació oposat al que segueix la peça que es mecanitza. I quina és la velocitat de rotació de l'eix? S'ha d'ajustar en funció de la duresa de la peça i de les característiques del mecanitzat; per a això, la rectificadora convencional disposa de reguladors de velocitat.

Les moles abrasives a les rectificadores

Les moles o raspalls abrasius són l'eina fonamental de tota rectificadora. Aquestes moles s'adapten a les formes de les peces i proporcionen una acció d'esmorteïment ideal per a tota mena de superfícies que s'han de rectificar. Tenen la característica de poder adaptar-se fàcilment a contorns i formes complexes de les peces i es dissenyen amb l'objectiu d'oferir un acabat uniforme.

A les rectificadores, la mola gira a alta velocitat per eliminar les altures, les imperfeccions i les irregularitats de les peces que es mecanitzen. Aquestes moles es fabriquen amb un material compost: material de suport, agent aglutinant o resina i mineral abrasiu. Les moles es caracteritzen per la seva duresa i estructura, així com pel tipus de mineral que utilitzen; aquests seran factors que caldrà tenir en compte abans de triar una mola abrasiva. A més, també depèn del grau d'acabat que es vulgui aconseguir sobre la peça i de les seves propietats.

Entre les propietats de les moles de rectificar trobem que tenen un nombre indefinit d'arestes tallants formades pels grans abrasius; aquests grans abrasius, units per l'aglutinant, són els que s'encarreguen de treballar la peça quan entren en contacte amb la superfície. D'altra banda, aquestes eines tenen punts de tall col·locats de manera aleatòria, per la qual cosa és difícil controlar la posició de cadascun dels grans de la mola.

Finalment, cal destacar que el procés de rectificat consumeix grans quantitats d'energia; el 80 % d'aquesta energia es perd en forma de calor, mentre que el 10 % la gasta directament la mola abrasiva.